dilluns, 30 de novembre del 2015

La confiança dels vianants

Desenes de vegades cada dia, centenars cada mes, milers cada any, els vianants donem un vot de confiança al conductor de la potent màquina que s'apropa a nosaltres mentre creuem el carrer. Confiem en ella o ell, en que veurà la senyal, en que reduïrà la velocitat, en que no estarà mirant el mòbil o xerrant amb el copilot, en que no estarà pensant en les seves cabòries, en que ha revisat els frens del seu vehicle, i la nostra confiança es renova una i altra vegada quan frena just a temps perquè puguem passar.
Els vianants donem aquesta confiança i acceptem compartir els carrers amb els cotxes perquè veiem que són útils. No demanem que l'aparcament del costat de casa sigui un parc perquè ens sap greu que algú hagi d'anar més lluny a aparcar. No demanem que ampliin una vorera perquè hi càpiga un cotxet o una cadira de rodes perquè les cadires de rodes i els cotxets poden fer un esforç i baixar de la vorera un moment i maniobrar...
Però aquesta confiança es veu trencada quan demanem als conductors que circulin a poc a poc pels nuclis urbans i no ho respecten, quan aparquen a sobre les voreres i els carrils bici, quan circulen pels carrers de vianants, quan no s'aturen en un pas de vianants i aixequen la mà com disculpant-se però sense frenar, quan parlen pel mòbil mentre passen a prop nostre, quan toquen el clàxon pretenent que una bicicleta s'aparti de la calçada, ... només ho fan alguns, però nosaltres no podem discriminar quins són dignes de la nostra confiança i quins no, i llavors ens veiem obligats a fer l'esforç invisible i constant d'anar amb molt de compte, agafar fort la mà dels nostres fills quan anem pel carrer, a no deixar-los anar mai sols ni despistar-nos ni un sol moment, d'avisar-los constantment: vigila amb els cotxes!, no corris ni juguis pel carrer!
També els conductors tenen confiança en que els vianants respectarem les normes, només així ells poden circular a certa velocitat, i també sovint veuen trencada la confiança per part nostra quan creuem inesperadament en un lloc no permès, quan ens saltem un semàfor, quan un nen salta a la calçada tot jugant, quan un ciclista no cedeix el pas on toca.
Potser arribarà un dia que tots plegats ens aturarem, mirarem al nostre voltant i ens preguntarem:
Som conscients de l'esforç que representa tot això per la mobilitat d'uns quants? Ens compensa a tots plegats?
No tenim dret els vianants a espais on poder circular sense haver confiar en tots els conductors, els que mereixen la nostra confiança i els que no?
O esperarem, pacientment, a que s'acabi el petroli...

(reflexions d'una cardedeuenca mare de dos fills, vianant, ciclista i conductora)

dimecres, 25 de novembre del 2015

Els camins escolars comencen a ser una realitat!!!

Ja han començat les obres de millora dels accessos de les escoles de Cardedeu! Felicitats a totes i tots els que heu col·laborat a que això comenci a ser possible!

A tocar de l'escola Granés ja s'ha ampliat la vorera del c. Lluís Vives i s'està estudiant construïr una plataforma elevada a l'alçada de la vorera a la cruïlla entre l'avinguda Àngel Guimerà i el carrer Dolors Granés, a càrrec de la Diputació de Barcelona, per millorar la seguretat del pas de vianants i del carril bici.
A Can Manent ja s'ha tallat el trànsit en el tram de carrer adjacent a la placeta, alhora que s'hi han desplaçat les jardineres i els lligabicis. Més endavant estan previstes millores per enllaçar el camí de sorra amb el parc del c. dr. klein, així com la construcció del carril bici del c. Llinars.

A l'escola Corbella està previst ampliar tres xamfrans de la cruïlla del carrer Sabadell amb l'avinguda Diumé i, en horari d'entrada i sortida de l'escola, taller el carrer Sabadell en aquesta cruïlla per evitar que els cotxes circulin marxa enrere per a acostar-se a la porta d'infantil.
A l'escola Mil·lenari s'elevarà la cruïlla conflictiva entre la Gran Via Tomàs Balvey i el carrer Mare de Déu del Pilar, i s'hi repintarà el carril bici existent. A més, s'ampliarà la zona d'espera a la porta de l'escola pel carrer Girona, tocant a l'accés dels alumnes de 5è i 6è del centre, ocupant l'espai de 3 places d'aparcament.
Per últim, pel que fa a l'accés a l'escola Les Aigües, la Diputació de Barcelona està fent un estudi per fer un pas elevat a la cruïlla de la carretera de Dosrius amb el carrer Mestre Falla.

A principis de novembre es recolliran els resultats de l'enquesta, feta a totes les escoles de primària, per a la millora dels camins escolars i que servirà de base per preparar les properes actuacions en aquest àmbit. En total, es destinaran 112.500 euros a les primeres millores, destinades a establir uns camins escolars segurs i accessibles, pas previ a la implantació del "bus a peu".

a la web de l'Ajuntament podreu llegir la notícia completa

Esperem que aquesta via de col·laboració que s'ha obert entre "A Cardedeu en bici i a peu" i l'Ajuntament segueixi donant fruits, i estem segurs que aquestes millores revertiran, no només en la qualitat de vida dels infants, sinó en la de tots els cardedeuencs!


dimarts, 13 d’octubre del 2015

17 d'octubre: Massa crítica de bicicletes a la sortida del documental "Bicicletes vs cotxes"

A Cardedeu ja fa temps que ha començat la gran revolució silenciosa... voleu saber de quina revolució parlem? Veniu a les activitats de la setmana de la mobilitat sostenible i segura, i a la massa crítica de bicicletes que començarà el seu recorregut a la sortida del documental: Bicicletes vs cotxes.

dimecres, 1 de juliol del 2015

dissabte 10 de juliol a les 19:30 h: Massa crítica de bicicletes per Cardedeu

El proper divendres 10 de juliol, a les 19:30 a la pl. de Sant Corneli, farem la segona passejada en massa crítica de bicicletes. Què és això? Qui ho organitza?

La Massa Crítica és un fenòmen ciclista que té lloc tots els mesos en nombroses ciutats del món. La seva finalitat és donar a conèixer els gran avantatges que aporten a la mobilitat, a la societat i a l'individu una major presència de bicicletes als pobes i ciutats per a reduïr les molèsties que causa el trànsit motoritzat: soroll, contaminació, embussos, inseguretat... A més de ciclistes també solen participar-hi patinadors. La denominació de "massa crítica" prové del concepte sociològic homònim que fa referència al nombre d'individus involucrats en un fenomen a partir del qual aquest adquireix una dinàmica pròpia que li permet sostenir-se i créixer per si mateix.

La massa crítica de Cardedeu la convoca el col·lectiu "A Cardedeu en bici i a peu" juntament amb persones d'altres col·lectius afins com Cardedeu Vital, Cardedeu en Transició i Cardedeu Autosuficient.

Vine a pedalar i gaudir dels carrers de Cardedeu!

+ info: facebook.com/acardedeuenbiciiapeu
blog cardedeu vital

dimecres, 3 de juny del 2015

Mapes de mobilitat sorgits del taller de la festa de les escoles


escola Les Aigües
 Al taller de mobilitat demanàvem a cada infant que marqués amb retolador el camí de casa a l'escola, en un color diferent segons el medi de tranport:

vermell: a peu
verd: en bicicleta o patinet
groc: en cotxe
marró: autobús

i aquí podeu veure quins mapes més xulos i explicatius que van quedar!

gràcies per participar!!
escola Can Manent

Escola Corbella

escola Granés

escola Mil·lenari

dimecres, 6 de maig del 2015

30 de maig: ens trobareu a la festa de les escoles!

Estem tan enfeinats preparant el taller que farem amb mapes gegants de Cardedeu i el tríptic de presentació de la nostra comissió interescolar, que no tenim temps d'explicar-vos més coses al blog... sort que des de fa poc ens ajuda el follet Verdet!!!

El millor serà que vingueu el dissabte 30 a la festa de les escoles i ho veieu vosaltres mateixos i hi participeu!

Us hi esperem!

divendres, 23 de gener del 2015

Comença a funcionar la primera línia d'autobús a peu de Cardedeu!


9:40 del matí. El dia es desperta, el carrer ja bull d’activitat. Nosaltres ja hi som tots; uns més desperts que d’altres però tots, al cap i a la fi. Contents de retrobar-nos i d’estrenar junts el nou dia que comença. El fred se’ns refrega per les galtes, ens desperta els sentits i ens avisa que és hora de posar-nos en marxa. Enfilem el camí. El baf s’escola d’entre les dents i com per art de màgia crea minúsculs nuvolets d’humitat davant mateix de les nostres cares. El crec-crec de les fulles ens acompanya. Una endevinalla, a veure qui la sap, i un rodolí per amanir el camí, i un esclat de rialles, i veus emocionades. Algú comença a entonar unes notes improvisades d’alguna cançó. I un gos ens ve a saludar i, content, remena la cua mentre li acaronem el pelatge suau. I “mireu quin cargol, on deu anar? Potser a l’escola de cargols!”. I l’aire ens oneja els cabells. I ara un raig de sol ens revifa les galtes. I a la rasa els obrers ja hi han fet dues línies de maons més que el darrer dia que vam compartir el camí. I ens inunda una olor inesperada de fum que surt d’alguna xemeneia i es barreja amb la boira matinal, i amb el baf del nostre rostre. Més màgia! I el so sord dels nostres passos, catric-catrac. I una pluja de fulles que cauen sobre els nostres caps. I la veïna que en passar ens saluda i ens desitja un bon dia; i aquell senyor que, en canvi, zas! va més atrafegat i corre, esverat, potser ni ens ha vist. I “mireu quina formiga, com tragina!” I “aquell ocell s’ha amagat entre les branques, ara piula, ara surt volant, mireu, mireu! us imagineu que també poguéssim volar? Podríem fer un volibús, fiiiiiiiu!” I “caram quin núvol, però si sembla una cara que somriu!” I... shhhh, calleu, pareu atenció, que ja se sent la música que ens dóna la benvinguda, a veure si avui la reconeixerem...
I, sense adonar-nos-en, ens fonem en algun dels camins on poc a poc anem desembocant i confluint persones grans i xiques vingudes de diferents punts del poble, i fem plegats els darrers passos cap a un lloc comú...

Quanta, quanta vida pot arribar a albergar un simple trajecte de quinze minuts per anar a l’escola... en bona companyia!

Escrit per la Montse, mare impulsora de la primera línia d'autobús a peu de Can Manent.